[:en]G.R. 179 Maquis route (Berga- Castellnou de B.)[:es]G.R. 179 Ruta dels Maquis (Berga- Castellnou de B.)[:fr]G.R. 179 Ruta dels Maquis (Berga- Castellnou de B.)[:de]G.R. 179 Ruta dels Maquis (Berga- Castellnou de B.)[:ca]G.R. 179 Ruta dels Maquis (Berga- Castellnou de B.)[:]

[:en]

The name refers to the maquis republican combatants who continue to fight against Franco’s regime once the Spanish Civil War in 1939. During the 1940s, the regions of central and northern Catalonia lived intense activity these armed groups. GR-179, known as the Route of the Maquis, crosses paths frequented by some of the most legendary resistance fighters like Ramon Vila, Caracremada or Marcelino Massana Panxo. The trail begins at the sanctuary of Queralt outskirts of Berga, and ends at Manresa, a distance of 61 km, parallel to the river Llobregat • parallel but at a distance. The landscape of the area has a mountainous relief and is carpeted with thick forests.

Queralt Sanctuary is the starting point of the GR 179. It is strategically located in a natural appeal, raised in the Sierra de Queralt and exceptional views of the plain of central Catalonia. From here you can review the path that lies ahead. In addition, the sanctuary of Queralt be linked with the GR 107, the Route of the Cathars, who also starts here.

From this point, the trail down to the town of Berga by the traditional route that connects these two points. Berga is the capital of the region and birthplace of Marcel • lí Massana, alias Panxo. The guerrillas staged numerous actions Berguedà and Solsona and the Vallès, and led a small group of faithful men until 1950, when he decided to abandon the armed struggle.

The trail continues south all the time. In these early stages, crosses the plain surrounding the city to the small town of Berga Graugés. Here, the GR 179 joins the GR 1; very close there is little curious Graugés pond. The road back to take a clear upward trend when the terrain is more rugged, the Area of ​​Outstanding Natural Three Heirs. Above the top of the ridge Three Heirs, there is a deposit of iberoromà first century. C.

The southern side of this elevation leads directly to the village Casserres. There must follow a paved path leaves the village towards the southwest and climbs gradually to reach the neck Ralic at the crest of the ridge of Aleppo. This area is defined as any other route around rugged gullies and ravines filled with thick vegetation and quite humid forests.

So, after crossing the stream Merola, GR-179 arrives at the Church of San Juan de Montdarn, where you can connect with the GR 176, known as the Route of the Romanesque churches. The path continues decided to head south to the coast of Vilanova and near the top of Montbordó. It follows a stretch of the BV-4235 and take the turnoff to the village of Serrateix.

A very small road straight through fields and woods to the sight of the neighboring village of Castelladral. From there, another road course to the west across the creek to the place of Sant Cugat Sant Cugat del Rincón, where there is one of the churches linked by GR 176.

GR 179 continues south passing sawing Muga back to find the course of the stream of Sant Cugat. This stream leads to Viladepost Santa Margarita Puig, located at the foot of the BP-4313 between Suria and Balsareny. At this point comes the variant GR 179-1, which heads south across the forest Argençola slightly further west than the original trail, which follows a more direct way to Castellnou.

Again streams, forests and hills make the ground uneven and difficult. These were the bumpers where he spent the last few days one of the most legendary resistance fighters, Ramon Vila, also known as Caracremada or Peusllargs. He alone took woodworm forces of the Civil Guard for years. In fact, his is the story of the last maqui which remained active Confronts Franco, very well until he died in 1963 in an ambush of the Guardia Civil in Castellnou. The cemetery of this town now hosts a memorial on the figure of this fighter.

From Castellnou, the rest of the way is clear descent. Residential estates and forests are witnessing the early stages, while gaining crops with the passage of kilometers. The trail passes through the town of Santpedor, hometown of the drummer Heather, another legendary figure who acquired fame for his performance during the Peninsular War (nineteenth century).

Santpedor is the gateway to the Pla de Bages, a large flat Manresa as a center. Reached the capital of Bages north side, crossing the Needle Park and the famous path of the wheel. There, the GR-179 can connect with the GR 3. The trail currently ends at Manresa.

Location

GPS coordinates X: 2.1745518082688, Y: 41.3794565492911

[:es]

El nom de maquis fa referència als combatents republicans que van continuar lluitant contra el règim franquista un cop finalitzada la Guerra Civil espanyola l’any 1939. Durant la dècada del 1940, les comarques del centre i el nord de Catalunya van viure la intensa activitat d’aquests grups armats. El GR 179, conegut com la Ruta dels Maquis, recorre els camins més freqüentats per alguns dels maquis més llegendaris, com ara Ramon Vila, Caracremada, o Marcel·lí Massana, Panxo. El camí s’inicia al santuari de Queralt, als afores de Berga, i acaba a Manresa, en un recorregut de 61 quilòmetres, paral•lel al riu Llobregat, però a certa distància. El paisatge de la zona té un relleu de muntanya mitjana i està entapissat de boscos espessos.

El santuari de Queralt és el punt de partida del GR 179. Es troba estratègicament situat en un entorn natural atractiu, encimbellat a la serra de Queralt i amb unes vistes excepcionals de la plana central de Catalunya. Des d’aquí es pot repassar el camí que queda per davant. A més, al santuari de Queralt es pot enllaçar amb el GR 107, el Camí dels Bons Homes, que també comença aquí.

Des d’aquest punt, el sender davalla cap a la vila de Berga pel camí tradicional que uneix aquests dos punts. Berga és capital de comarca i també el lloc on va néixer Marcel•lí Massana, àlies Panxo. Aquest guerriller va protagonitzar nombroses accions al Berguedà, així com al Vallès i el Solsonès, i va liderar un petit grup d’homes fidels fins l’any 1950, quan va decidir abandonar la lluita armada.

El sender segueix en tot moment direcció sud. En aquests primers trams, travessa la plana que envolta la ciutat de Berga fins al petit nucli de Graugés. Aquí, el GR 179 conflueix amb el GR 1; ben a prop hi ha el petit i curiós estany de Graugés. El camí torna a adoptar una clara tendència ascendent quan el terreny és més accidentat, a l’Espai d’Interès Natural dels Tres Hereus. Dalt del cim del serrat dels Tres Hereus, s’hi troba un jaciment iberoromà del segle I a. C.

El vessant sud d’aquesta elevació condueix directament fins a la vila de Casserres. Allà, cal seguir una pista asfaltada que surt del poble en direcció sud-oest i guanya alçada progressivament fins atènyer el coll de Ralic, a la carena del serrat dels Pinyers. Aquesta zona defineix com cap altra del recorregut l’entorn accidentat, ple de rieres i barrancs, amb una vegetació espessa i força humida de boscos.

Així les coses, i després de creuar la riera de Merola, el GR 179 arriba a l’església de Sant Joan de Montdarn, on es pot enllaçar amb el GR 176, conegut com la Ruta de les Ermites Romàniques. El camí continua decidit cap al sud, per la costa de Vilanova i prop del cim del Montbordó. Segueix un tram de la carretera BV-4235 i agafa el trencall cap al poble de Serrateix.

Una carretereta ben recta travessa sembrats i boscos fins a les envistes de la vila veïna de Castelladral. Des d’allà, un altre camí amb rumb a ponent creua la riera de Sant Cugat fins al lloc de Sant Cugat del Racó, on s’alça una altra de les esglésies unides pel GR 176.

El GR 179 continua cap al sud superant el serrat de la Muga per tornar a trobar el curs de la riera de Sant Cugat. Aquesta riera condueix fins a Santa Margarida de Viladepost del Puig, situada al peu de la carretera BP-4313, entre Súria i Balsareny. En aquest punt neix la variant GR 179-1, que es dirigeix al sud creuant el bosc d’Argençola, lleugerament més a ponent que el sender original, que segueix un camí més directe fins a Castellnou de Bages.

Altre cop rieres, boscos i turons marquen el terreny, accidentat i difícil. Aquests van ser els topalls on va passar els últims dies un dels maquis més llegendaris,Ramon Vila, també conegut com a Caracremada o Peusllargs. Ell tot sol va dur de corcó les forces de la Guàrdia Civil durant anys. De fet, la seva és la història de l’últim maqui que es va mantenir en actiu plantant cara al franquisme, ben bé fins que va morir l’any 1963, en una emboscada de la Guàrdia Civil a Castellnou de Bages. El cementiri d’aquest municipi acull avui dia un memorial sobre la figura d’aquest combatent.

A partir de Castellnou de Bages, la resta del camí és en clar descens. Les urbanitzacions residencials i els boscos són els testimonis dels primers trams, mentre que els conreus guanyen protagonisme amb el pas dels quilòmetres. El sender passa per la vila de Santpedor, població natal del Timbaler del Bruc, un altre personatge de llegenda que va cobrar fama per la seva actuació durant la Guerra del Francès (segle XIX).

Santpedor és la porta d’entrada al Pla de Bages, una gran plana amb la ciutat de Manresa com a centre. S’arriba a la capital de la comarca del Bages pel costat nord, travessant el parc de l’Agulla i el famós camí de la Sínia. Allà, el GR 179 pot enllaçar amb el GR 3. El sender acaba actualment a Manresa.

Situació

Coordenades GPS X: 2.1745518082688, Y: 41.3794565492911

[:fr]

El nom de maquis fa referència als combatents republicans que van continuar lluitant contra el règim franquista un cop finalitzada la Guerra Civil espanyola l’any 1939. Durant la dècada del 1940, les comarques del centre i el nord de Catalunya van viure la intensa activitat d’aquests grups armats. El GR 179, conegut com la Ruta dels Maquis, recorre els camins més freqüentats per alguns dels maquis més llegendaris, com ara Ramon Vila, Caracremada, o Marcel·lí Massana, Panxo. El camí s’inicia al santuari de Queralt, als afores de Berga, i acaba a Manresa, en un recorregut de 61 quilòmetres, paral•lel al riu Llobregat, però a certa distància. El paisatge de la zona té un relleu de muntanya mitjana i està entapissat de boscos espessos.

El santuari de Queralt és el punt de partida del GR 179. Es troba estratègicament situat en un entorn natural atractiu, encimbellat a la serra de Queralt i amb unes vistes excepcionals de la plana central de Catalunya. Des d’aquí es pot repassar el camí que queda per davant. A més, al santuari de Queralt es pot enllaçar amb el GR 107, el Camí dels Bons Homes, que també comença aquí.

Des d’aquest punt, el sender davalla cap a la vila de Berga pel camí tradicional que uneix aquests dos punts. Berga és capital de comarca i també el lloc on va néixer Marcel•lí Massana, àlies Panxo. Aquest guerriller va protagonitzar nombroses accions al Berguedà, així com al Vallès i el Solsonès, i va liderar un petit grup d’homes fidels fins l’any 1950, quan va decidir abandonar la lluita armada.

El sender segueix en tot moment direcció sud. En aquests primers trams, travessa la plana que envolta la ciutat de Berga fins al petit nucli de Graugés. Aquí, el GR 179 conflueix amb el GR 1; ben a prop hi ha el petit i curiós estany de Graugés. El camí torna a adoptar una clara tendència ascendent quan el terreny és més accidentat, a l’Espai d’Interès Natural dels Tres Hereus. Dalt del cim del serrat dels Tres Hereus, s’hi troba un jaciment iberoromà del segle I a. C.

El vessant sud d’aquesta elevació condueix directament fins a la vila de Casserres. Allà, cal seguir una pista asfaltada que surt del poble en direcció sud-oest i guanya alçada progressivament fins atènyer el coll de Ralic, a la carena del serrat dels Pinyers. Aquesta zona defineix com cap altra del recorregut l’entorn accidentat, ple de rieres i barrancs, amb una vegetació espessa i força humida de boscos.

Així les coses, i després de creuar la riera de Merola, el GR 179 arriba a l’església de Sant Joan de Montdarn, on es pot enllaçar amb el GR 176, conegut com la Ruta de les Ermites Romàniques. El camí continua decidit cap al sud, per la costa de Vilanova i prop del cim del Montbordó. Segueix un tram de la carretera BV-4235 i agafa el trencall cap al poble de Serrateix.

Una carretereta ben recta travessa sembrats i boscos fins a les envistes de la vila veïna de Castelladral. Des d’allà, un altre camí amb rumb a ponent creua la riera de Sant Cugat fins al lloc de Sant Cugat del Racó, on s’alça una altra de les esglésies unides pel GR 176.

El GR 179 continua cap al sud superant el serrat de la Muga per tornar a trobar el curs de la riera de Sant Cugat. Aquesta riera condueix fins a Santa Margarida de Viladepost del Puig, situada al peu de la carretera BP-4313, entre Súria i Balsareny. En aquest punt neix la variant GR 179-1, que es dirigeix al sud creuant el bosc d’Argençola, lleugerament més a ponent que el sender original, que segueix un camí més directe fins a Castellnou de Bages.

Altre cop rieres, boscos i turons marquen el terreny, accidentat i difícil. Aquests van ser els topalls on va passar els últims dies un dels maquis més llegendaris,Ramon Vila, també conegut com a Caracremada o Peusllargs. Ell tot sol va dur de corcó les forces de la Guàrdia Civil durant anys. De fet, la seva és la història de l’últim maqui que es va mantenir en actiu plantant cara al franquisme, ben bé fins que va morir l’any 1963, en una emboscada de la Guàrdia Civil a Castellnou de Bages. El cementiri d’aquest municipi acull avui dia un memorial sobre la figura d’aquest combatent.

A partir de Castellnou de Bages, la resta del camí és en clar descens. Les urbanitzacions residencials i els boscos són els testimonis dels primers trams, mentre que els conreus guanyen protagonisme amb el pas dels quilòmetres. El sender passa per la vila de Santpedor, població natal del Timbaler del Bruc, un altre personatge de llegenda que va cobrar fama per la seva actuació durant la Guerra del Francès (segle XIX).

Santpedor és la porta d’entrada al Pla de Bages, una gran plana amb la ciutat de Manresa com a centre. S’arriba a la capital de la comarca del Bages pel costat nord, travessant el parc de l’Agulla i el famós camí de la Sínia. Allà, el GR 179 pot enllaçar amb el GR 3. El sender acaba actualment a Manresa.

Situació

Coordenades GPS X: 2.1745518082688, Y: 41.3794565492911

[:de]

El nom de maquis fa referència als combatents republicans que van continuar lluitant contra el règim franquista un cop finalitzada la Guerra Civil espanyola l’any 1939. Durant la dècada del 1940, les comarques del centre i el nord de Catalunya van viure la intensa activitat d’aquests grups armats. El GR 179, conegut com la Ruta dels Maquis, recorre els camins més freqüentats per alguns dels maquis més llegendaris, com ara Ramon Vila, Caracremada, o Marcel·lí Massana, Panxo. El camí s’inicia al santuari de Queralt, als afores de Berga, i acaba a Manresa, en un recorregut de 61 quilòmetres, paral•lel al riu Llobregat, però a certa distància. El paisatge de la zona té un relleu de muntanya mitjana i està entapissat de boscos espessos.

El santuari de Queralt és el punt de partida del GR 179. Es troba estratègicament situat en un entorn natural atractiu, encimbellat a la serra de Queralt i amb unes vistes excepcionals de la plana central de Catalunya. Des d’aquí es pot repassar el camí que queda per davant. A més, al santuari de Queralt es pot enllaçar amb el GR 107, el Camí dels Bons Homes, que també comença aquí.

Des d’aquest punt, el sender davalla cap a la vila de Berga pel camí tradicional que uneix aquests dos punts. Berga és capital de comarca i també el lloc on va néixer Marcel•lí Massana, àlies Panxo. Aquest guerriller va protagonitzar nombroses accions al Berguedà, així com al Vallès i el Solsonès, i va liderar un petit grup d’homes fidels fins l’any 1950, quan va decidir abandonar la lluita armada.

El sender segueix en tot moment direcció sud. En aquests primers trams, travessa la plana que envolta la ciutat de Berga fins al petit nucli de Graugés. Aquí, el GR 179 conflueix amb el GR 1; ben a prop hi ha el petit i curiós estany de Graugés. El camí torna a adoptar una clara tendència ascendent quan el terreny és més accidentat, a l’Espai d’Interès Natural dels Tres Hereus. Dalt del cim del serrat dels Tres Hereus, s’hi troba un jaciment iberoromà del segle I a. C.

El vessant sud d’aquesta elevació condueix directament fins a la vila de Casserres. Allà, cal seguir una pista asfaltada que surt del poble en direcció sud-oest i guanya alçada progressivament fins atènyer el coll de Ralic, a la carena del serrat dels Pinyers. Aquesta zona defineix com cap altra del recorregut l’entorn accidentat, ple de rieres i barrancs, amb una vegetació espessa i força humida de boscos.

Així les coses, i després de creuar la riera de Merola, el GR 179 arriba a l’església de Sant Joan de Montdarn, on es pot enllaçar amb el GR 176, conegut com la Ruta de les Ermites Romàniques. El camí continua decidit cap al sud, per la costa de Vilanova i prop del cim del Montbordó. Segueix un tram de la carretera BV-4235 i agafa el trencall cap al poble de Serrateix.

Una carretereta ben recta travessa sembrats i boscos fins a les envistes de la vila veïna de Castelladral. Des d’allà, un altre camí amb rumb a ponent creua la riera de Sant Cugat fins al lloc de Sant Cugat del Racó, on s’alça una altra de les esglésies unides pel GR 176.

El GR 179 continua cap al sud superant el serrat de la Muga per tornar a trobar el curs de la riera de Sant Cugat. Aquesta riera condueix fins a Santa Margarida de Viladepost del Puig, situada al peu de la carretera BP-4313, entre Súria i Balsareny. En aquest punt neix la variant GR 179-1, que es dirigeix al sud creuant el bosc d’Argençola, lleugerament més a ponent que el sender original, que segueix un camí més directe fins a Castellnou de Bages.

Altre cop rieres, boscos i turons marquen el terreny, accidentat i difícil. Aquests van ser els topalls on va passar els últims dies un dels maquis més llegendaris,Ramon Vila, també conegut com a Caracremada o Peusllargs. Ell tot sol va dur de corcó les forces de la Guàrdia Civil durant anys. De fet, la seva és la història de l’últim maqui que es va mantenir en actiu plantant cara al franquisme, ben bé fins que va morir l’any 1963, en una emboscada de la Guàrdia Civil a Castellnou de Bages. El cementiri d’aquest municipi acull avui dia un memorial sobre la figura d’aquest combatent.

A partir de Castellnou de Bages, la resta del camí és en clar descens. Les urbanitzacions residencials i els boscos són els testimonis dels primers trams, mentre que els conreus guanyen protagonisme amb el pas dels quilòmetres. El sender passa per la vila de Santpedor, població natal del Timbaler del Bruc, un altre personatge de llegenda que va cobrar fama per la seva actuació durant la Guerra del Francès (segle XIX).

Santpedor és la porta d’entrada al Pla de Bages, una gran plana amb la ciutat de Manresa com a centre. S’arriba a la capital de la comarca del Bages pel costat nord, travessant el parc de l’Agulla i el famós camí de la Sínia. Allà, el GR 179 pot enllaçar amb el GR 3. El sender acaba actualment a Manresa.

Situació

Coordenades GPS X: 2.1745518082688, Y: 41.3794565492911

[:ca]FITXA TÈCNICA

Classificació de la ruta: Història

Època: Tot l’any

Mitjà de locomoció: A peu

Nivell de dificultat: Iniciats

Distància: 61 km

Senyalització:

Municipis de pas: Berga, Navàs

Marca turística: Pirineus

Punts d’interès: Serrat dels Tres Hereus

Consells: Portar calçat adient

 

 

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

El nom de maquis fa referència als combatents republicans que van continuar lluitant contra el règim franquista un cop finalitzada la Guerra Civil espanyola l’any 1939. Durant la dècada del 1940, les comarques del centre i el nord de Catalunya van viure la intensa activitat d’aquests grups armats. El GR 179, conegut com la Ruta dels Maquis, recorre els camins més freqüentats per alguns dels maquis més llegendaris, com ara Ramon Vila, àlies Caracremada, o Marcel·lí Massana, conegut com el Panxo. El camí s’inicia al santuari de Queralt (Berga) i acaba a Manresa, en un recorregut de 61 quilòmetres, paral•lel al riu Llobregat, però a certa distància.

Des de les excepcionals vistes de la carena de Queralt, davallem cap  a la vila de Berga pel camí tradicional, cap a la capital comarcana i vila natal de Marcel•lí Massana, guerriller que  va protagonitzar nombroses accions al Berguedà, així com al Vallès i el Solsonès, i va liderar un petit grup d’homes fidels fins l’any 1950, quan va decidir abandonar la lluita armada.

Seguint sempre vers el sud, passant per la colònia agrícola de Graugés – on el GR 179 conflueix amb el GR 1 – on sorprèn el seu gran estany, reprenem la pujada vers l’Espai d’Interès Natural dels Tres Hereus, al cim del qual podem visitar un jaciment iberoromà del segle I a.C. . Davallem vers Casserres, des d’on enfilarem el coll de Ralic, a la carena del serrat dels Pinyers, on el paisatge s’espesseix i accidenta. Després de creuar la riera de Merola, el GR 179 arriba a sant Joan de Montadar, on podríem enllaçar amb el GR 176 – Ruta de les ermites romàniques, i des d’on continuarem, sempre al sud, cap a la costa de Vilanova i Montbordó, després de la qual ens arribem al petit nucli de Serrateix. D’allí prenem direcció a Castelladral, la capital històrica del municipi de Navàs, pel terme del qual arribem a l’enclavament medieval de Sant Cugat del Racó, on podríem reprendre el GR 176. El 179 però, segueix cap a migdia, vers el serrat de la Muga, seguint la riera de sant Cugat, que ens durà a Santa Margarida de Viladepost del Puig, a peu de carretera entre Súria i Balsareny. En aquest punt neix el GR 179-1, que creua el bosc d’Argençola, des d’on ja s’enfila cap a Castellnou de Bages, on fou abatut un dels maquis més llegendaris, Ramon Vila, també conegut com a Caracremada o Peusllargs. La seva és la història de l’últim maqui que es va mantenir en actiu plantant cara al franquisme, ben bé fins que va morir l’any 1963, en una emboscada de la Guàrdia Civil a Castellnou de Bages.

Des de Castellnou, el camí descendeix cap a Santpedor, vila natal del timbaler del Bruc, un altre personatge de llegenda, en aquest cas en el context de la Guerra del Francès (s. XIX). Santpedor és la porta d’entrada al Pla de Bages, una gran plana amb la ciutat de Manresa com a centre. S’arriba a la capital de la comarca del Bages pel costat nord, travessant el parc de l’Agulla, passant pel traçat del canal de la Sèquia. Allà, el GR 179 pot enllaçar amb el GR 3. El sender acaba actualment a Manresa.

Des del punt de sortida, a Queralt, també és possible l’enllaç amb el GR 107, el Camí dels Bons Homes, que té aquí el seu inici.

[:]


Notice: Undefined variable: meta_text in /var/www/clients/client1/web5/web/wp-content/themes/accesspress-parallax/content-single.php on line 111