G.R. 176 Ruta de les Ermites Romàniques

G.R. 176 Ruta de les Ermites Romàniques

El GR 176 es configura com un gran cercle entre les poblacions de Navàs i Puig-reig, que permet enllaçar la visita de més de vint esglésies i petites ermites al llarg del recorregut. Així, doncs, aquesta Ruta de les Ermites Romàniques és una manera excel·lent de conèixer bastants exemples d’estil romànic i, alhora, l’entorn natural d’una part del centre de Catalunya i una gran extensió del terme municipal de Navàs.

El GR 176 parteix del centre de Navàs, d’on enfila cap a l’anomenat Pla de les Bruixes, per davallar fins a la riera del Mujal. Després, comença la primera ascensió de certa consideració a través del serrat de Ca l’Agustí, on trobem les dues esglésies, Santa Maria de les Esglésies (segle X) i Sant Cugat del Racó (segle X), que són alhora de les més destacables. Continuem fins a la riera de sant Cugat i d’allí cap al llogarret de Castelladral, amb l’església parroquial de Sant Miquel, edifici originari del segle XI. D’allí baixem fins a la riera d’Hortons per reprendre l’ascens per l’Obaga Negra, que ofereix espectaculars vistes sobre Cardona i el Pirineu, per la serra de la qual arribem al nucli de Valldeperes, amb la seva església de santa Fe (s.XII). (A Valldeperes neix també la variant GR 176-1 que ens permetria enllaçar amb el GR 3 a la veïna Cardona).

Camí del nord. Des de Valldeperes, el camí vira cap al nord vers la riera de Navel i el nucli homònim, on es troba l’església de Sant Vicenç (XII), al peu  de l’antic camí ral entre Cardona i Serrateix. Després de superar el serrat de Navel, continuem  cap al nord fins al Pujol de Planès, un altre llogarret als afores del qual es troba l’església de Sant Esteve, que ja trobem dins l’espai natural protegit de la Riera de Navel, un dels espais més bells del recorregut. D’allí un corriol ens duu a  l’ermita de Sant Martí de Balaguer (segle XII). Només un quilòmetre més enllà, s’hi troba la més important església de Sant Joan de Montdarn, que va ser construïda en el segle X, tot i que l’aspecte actual respon a les ampliacions que s’hi van fer l’any 1784. JA en territori berguedà, turonejant, ens acostem al Llobregat, riu que trobarem després de creuar la riera de Merola i de passar per les esglésies de Sant Miquel de Fonogedell (segle XI), Sant Sadurní de Fonollet (segle XIII) i arribar al punt més septentrional de la ruta, on es poden veure les esglésies de Sant Marçal de la Serra i de Sant Joan Degollat.

Des d’aquesta última, posant rumb al sud, i paral•lels al Llobregat, descendim fins a la vila de Puig-reig, on es troba l’església parroquial de Sant Martí (segle XII), que fou l’església de l’antic castell. Creuem el Llobregat prop de la masia Periques, que fou una fortalesa dels templers, a tocar de la qual s’emplaça  l’església de Santa Maria de Periques, dedicada a la Mare de Déu del Carme, documentada des del segle XI sota el nom de Sant Julià de la Garriga. Al marge de llevant del Llobregat el sender ens porta fins a l’ermita de Sant Andreu de Cal Pallot. Des d’aquest indret, el camí torna a guanyar alçada decididament cap al paratge de Pinós, a través de l’obaga del Ginebret. En aquest bosc, el GR 176 coincideix amb el GR 4, amb el que comparteix un bon tram. Conjuntament, arriben fins a l’església de la Mare de Déu de Pinós, construïda en el segle XI amb importants modificacions durant el segle XIX.

El nostre camí encara puja una mica més, fins a a Sant Pau de Pinós, temple molt modificat al s. XVII. El terreny es torna ondulat i més fàcil de caminar en el trànsit cap al sud, passant per Sant Amanç de Pedrós (segle XII), la baga de les Valls i les esglésies de Sant Jordi de Lloberes (segle XIII) i Sant Miquel de Terradelles (segle XII).

A partir d’aquí i fins al final, el camí manté una tendència descendent, i ressegueix les aigües del riu Cornet. Els conreus i els boscos s’alternen  fins a l’església de Santa Maria de Cornet (segle XII). Allà, el GR 176 i el GR 4 se separen novament, alhora que neix la variant GR 176-2, que enllaça amb el GR 177 a Santa Maria d’Oló, uns divuit quilòmetres a llevant.

L’últim tram del sender té direcció oest fins a Navàs, i passa pel lloc de l’ermita de Santa Susanna de l’Abellar de Baix (segle XII).

Trobareu més informació de la ruta, així com de la marxa coneguda per La Romànica, que ressegueix aquest GR, a la pàgina del Centre Excursionista de Navàs: http://cen.navas.cat/