Coneix la història de Navàs

Les restes més antigues trobades al lloc on hi ha el poble de Navàs són els sepulcres de fossa del Neolític, que daten aproximadament del 2.500 aC. Al Passeig de Ramon Vall han aparegut en diverses ocasions aquests tipus de tombes que devien ser dels primers habitants d’aquest pla. A can Vall i a d’altres indrets propers a l’actual nucli urbà hi vivien pagesos en l’època ibèrica i romana, com ho testimonien les restes de ceràmiques localitzades. Haurien de ser petites vil·les o cases de pagès. El mateix nom de Navàs sembla que prové del topònim ibèric “nava”.

La primera cita escrita del nom de Navàs la trobem el 982, amb la grafia Nabares. Es refereix a una possessió alodial que el monestir de Ripoll tenia a la zona i que coincideix amb l’actual mas de Can Vall, que serà, doncs, la primera cèl·lula del futur poble de Navàs. En el segle XIV, al pla de Navàs hi havia set masos dispersos: can Vall, cal Ribas, les Cases, cal Pere Cases, la Casanova, la Pobla i Soldevila. Estaven adscrits a la senyoria i parròquia de Sant Genís de Masadella, i administrativament formaven part del municipi de Balsareny.

Els inicis de Navàs com a poble se situen a finals del segle XVIII, quan començà a formar-se el primer carrer, anomenat Migdia. Els seus fundadors hi construïren la casa i treballaven com a parcers a les terres del pla. Les tres primeres cases foren cal Pasqual, cal Teixidor i cal Batlló.

En la primera meitat del segle XIX, Navàs passà a formar part del nou municipi de Castelladral. Durant la segona meitat de la centúria, el poble va créixer gràcies a l’expansió de l’agricultura, especialment la vinya, les millores en les comunicacions -la carretera (1860) i el tren (1885)- i les fàbriques del voltant. A finals de segle, Navàs ja comptava amb més habitants que el cap del municipi, Castelladral, i l’any 1897, es construí l’església, com a sufragània de la del Mujal.

Al llarg dels primers trenta anys del segle XX, Navàs va canviar de rumb: de poble de pagès a poble industrial i comercial. La indústria s’inicià amb la fàbrica tèxtil “Filatures Forcada” el 1901 i es consolidà en els anys vint amb una colla de petites i mitjanes fàbriques, entre les quals sobresurt la “Fàbrica Nova” de Marià Graells, després dels Vidal. El sector comercial aconseguí un fort augment i una important diversificació.

El 1909, l’església de Navàs ascendí a la categoria de parròquia. El creixement urbanístic prengué un caire modern gràcies a la planificació que féu Pau Duarri el 1911, en la qual projectà un espaiós passeig. El poble aviat tingué serveis d’aigua i d’enllumenat, iniciatives del fabricant Josep Forcada. En els anys vint, Navàs es convertí en la capital del municipi a causa de la superioritat demogràfica i econòmica respecte de Castelladral.

La vitalitat navassenca s’observa també en el camp de l’ensenyament, ja que funcionaren una escola pública i tres de privades. L’associacionisme de tot tipus serà un altre dels trets característics del poble. Les entitats més influents foren la “Cooperativa Obrera La Fraternitat”, vinculada amb el “Centre Nacionalista Republicà” per un cantó i “l’Ateneu Navassenc” relacionat amb la “Lliga Regionalista” per l’altre. Ambdues associacions mantingueren una forta rivalitat en diversos camps, fet que és un símptoma evident de la polarització i radicalització del poble. En aquest sentit, es produïren enfrontaments que foren especialment durs i que acabaren tràgicament el 1934 i el 1936.

De la guerra fins avui, Navàs es consolidà com a poble industrial i comercial, sobretot en les dècades dels cinquanta i seixanta. Una intensa activitat econòmica, una forta immigració de fora de Catalunya i un alt creixement vegetatiu, provoquen una expansió urbanística i demogràfica espectacular i situen el poble entre els capdavanters de la comarca. El nombre d’habitants no ha parat de créixer fins i tot en èpoques de recessió general. Les indústries tèxtil i del moble de cuina i una àmplia oferta comercial són les bases de l’economia navassenca. La Parròquia ha tingut un paper fonamental, ja que amb gran vitalitat va impulsar i emparà diverses iniciatives culturals i esportives, sobretot per mitjà de l´Acció Catòlica.

El fabricant Vicenç Vidal fundà el 1949 el “Casal Jesús Obrer”, centre de formació i esbarjo per als joves; el 1951 hi posà en marxa les classes d’orientació professional, origen de l´actual centre de Secundària “Escola Tècnico-Professional Diocesana”, que ha aconseguit una àmplia projecció comarcal. L’esperit associatiu ha anat en augment i la gamma d’entitats esportives i culturals és molt notable. Citem per la seva tradició i pel seu arrelament al poble el Club de Bàsquet, el Club Esportiu de Futbol, l´Agrupació Coral Cantaires Navassencs, l’Agrupació Sardanista, l’Agrupament Escolta Ali Bei…